LES IDENTITATS

La identitat és allò amb el que nosaltres ens relacionem o allò que la gent pensa? O és una barreja de les dues coses?

 

La identitat és allò amb el que nosaltres ens relacionem o allò que la gent pensa? O és una barreja de les dues coses?

Per començar s’ha de tenir clar que la identitat és el conjunt de característiques que formen una persona. Per tant, pot ser que a una persona se li atribueixin qualitats que ella no té; aquí hi entren en joc les etiquetes. Moltes vegades pel fet que un home sigui gay, per exemple, ja se li penja l’etiqueta d’efeminat, i viceversa (a un home efeminat se li penja l’etiqueta de gay), quan aquests dos factors no van pas donats de la mà; es pot ser gay sense ser efeminat i efeminat sense ser gay.

La societat té aquest costum de posar etiquetes a tothom, i és que l’etiqueta que posin a algú pot condicionar la manera en què els altres es dirigeixin a ell/a. Fins i tot pot causar inseguretats o incomoditats a la persona afectada, influint així en la manera de relacionar-se amb els altres, que amb l’autoestima baixa serà molt menys fluida. Per exemple, si et posen l’etiqueta d’”amargat”, això pot fer que et relacionis de manera molt menys oberta o insegura en saber que els altres et tenen aquesta predisposició, ja que et podria baixar l’autoestima i la seguretat en les relacions pensar que exteriorment dones aquesta imatge.

Conviure amb les etiquetes pot ser difícil, fins al punt que molts de nosaltres ens acabem definint com a persona a través d’elles; involuntàriament ens podem arribar a autoimposar els estereotips basats al voltant de l’etiqueta que ens posin, trobant així l’única manera de conviure amb ella; potser una persona que pertany a un grup de rock comença a vestir colors foscos encara que prefereixi vestir colors llampants, perquè es sobreentén que si a algú li agrada escoltar música d’aquest tipus també li agrada vestir amb colors apagats, quan no té per què ser sempre així. És important eliminar les etiquetes amb les quals no ens sentim còmodes i identificats, per molt que ens les atribueixin; una dona no ha de fingir ser més femenina del que es sent perquè la societat li digui, per exemple, i un home tampoc ha de sentir la necessitat de fer-se el fort i el valent per complaure i agradar a l’altra gent.

Hi ha moltes qualitats que arrosseguen característiques que no tenen res a veure amb elles, per exemple, si una persona escolta metal és “satànica” o “antisocial”; si és home és “valent” o “fort”, i si és dona “fràgil” o “cursi”. Realment és més antisocial algú que escolta metal que algú que escolta pop? El sexe d’una persona determina la seva manera de ser? El pitjor és que, en més o menys grau, tots som culpables de jutjar la gent pels seus gustos, nacionalitat, orientació sexual, aparença… tenim estereotips com aquests tant interioritzats que molts de nosaltres hem arribat a jutjar algú només per la primera impresió que ens ha donat exteriorment, fins al punt que hem creat una sèrie de grups socials com “canis”, “pijos”, “emos”, “gòtics”… amb els quals “classifiquem” les persones que tenen unes característiques determinades en comú. A més, tendim a pensar que tots els membres d’una mateixa “tribu” són fidels al model de persona que relacionem amb aquesta. Fins i tot arribem a apartar-los de nosaltres, jutjant a tothom abans de conèixer-los; “Oh, però aquell és massa xulo, no podem ser amics…” és una frase que sentim massa sovint. Quantes vegades ens hem mirat a algú i hem pensat: “On va amb aquestes pintes? Que cani / pijo / insertar qualsevol altra etiqueta que simplifica les personalitats encaixant-les en la manera en què jutgem les persones!”.

També és interessant plantejar-nos si el coneixement que tenim de nosaltres mateixos concorda amb la nostra identitat real. Realment una persona que creu que és extrovertida ho és si l’altra gent opina que es comporta introvertidament? Aquesta persona es coneix bé a ella mateixa? Té una visió neta de la seva identitat? O la manipula per sentir-se millor? Aquí hi entra molt en joc l’autoengany. Això és bo per aconseguir sentir-nos més segurs, o només atura i alenteix el nostre creixement? Nosaltres creiem que la millor manera d’augmentar la nostra autoestima no és aquesta ni de bon tros, i que hem d’intentar mirar-nos honestament per poder resoldre les nostres mancances i problemes. Això sí, sempre des de l’acceptació. És important saber despendre’s de les opinions errònies que té la gent sobre nosaltres, però també és important escoltar i valorar les que ens poden ajudar a millorar.

Per tant, la identitat és formada en major part pel que nosaltres decidim, però també pel que l’altra gent ens aporta. Tanmateix, és també definida en bona part per les experiències i situacions que ha viscut cadascú. Per exemple, els rituals que es porten a terme en moltes cultures perquè algú es consideri adult, i també els problemes quotidians que se’ns presenten cada dia i les maneres en què els resolem. La nostra situació social i l’educació que se’ns dona són fonamentals en la construcció de la nostra identitat; els nostres pares són uns dels majors influents en aquesta.

Tot i així, per molt cliché que sigui, tu ets tu! Pinta’t les ungles d’aquell color, posa’t aquella roba, digues el que pensis! Tu ets lliure per ser qui vols, i ets magnífic/a. Fes el que necessitis per sentir-te bé amb tu mateix!

VOLS COL·LABORAR?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors. Contacta’ns!

Subscriu-te!

Introdueix el correu electrònic per rebre-hi els articles nous.