La Caputxeta ens parla de les relacions tòxiques

Maite Martínez - Mare i observadora crítica del meu entorn.

CAAl llarg de la nostra vida, les amistats són importants. Tothom aspira a tenir el seu grup d’amics, sortir, divertir-se, passar-ho bé…

Moltes sèries de televisió ens mostren com d’important n’és, el valor de l’amistat…

Es podria dir que l’amistat és el tresor més gran que hi pot haver. D’aquí, en neixen la resta de sentiments: els més preciosos i sincers, però potser també els més obscurs, dolents i, fins i tot, malèvols.

I aquella amistat tan perfecta, amb qui reies i eres feliç, sorties i t’ho passaves molt bé… De cop, no saps exactament com, comença a fer-te propostes i reptes, que al principi semblen divertits i, per això, decideixes seguir-li el joc…

Però un dia, el repte supera els límits i et negues a seguir-lo. Llavors s’enfada i t’amenaça. En aquest moment quedes tocat. Veus que la seva veu s’enfila per sobre la teva i… es mostra superior a tu. Això esdevé un cop dur. Veure el seu costat fosc et sobta, creus que no pot ser. Però escoltes les seves amenaces i observes la seva mirada exigint-te que el segueixis. El rebombori de sentiments que es generen a dins teu et creen un bloqueig que et fa estar malament amb tot el que t’envolta. Baixes el rendiment, et rebel·les contra el món que t’envolta.

Dins teu només et preguntes: quan va ser? Quan es va convertir en tòxica aquesta amistat?
A l’escola no haurien d’ensenyar a reconèixer-les? Potser mitjançant contes? Potser, donant detalls per conèixer diferents tipus de personalitats?

És com un Mister Hide que s’amaga sota amplis somriures i grans rialles…. Potser és com el llop de la Caputxeta?

Tothom coneix el conte de la Caputxeta. La mare avisa la nena que, per anar a portar el menjar a l’àvia, s’ha d’espavilar, ha d’estar alerta i no s’ha d’entretenir. Li dona instruccions perquè el trajecte li surti el millor possible.

Amb la informació que li va donar la mare, sabia que pel camí podia trobar perills. Què hauria fet la Caputxeta si no arriba a tenir aquestes instruccions? Doncs s’hauria d’espavilat sola.

Canviem el conte. La mare no li parla dels perills a la Caputxeta:

La nena va sortir de casa i se li acostà algú, amb aspecte esfereïdor, que la va saludar. La Caputxeta, que si una cosa tenia, era educació, pensava que no podia jutjar per l’aspecte i el va saludar simpàtica. Van començar a xerrar sobre aquell lloc tan bonic i preciós i van passejar plegats. La Caputxeta arribà a casa l’àvia, se li havia fet curt el camí fent petar la xerrada amb aquell ésser tan estrany però alhora agradable… Quan va acabar la visita, aquell personatge l’esperava a fora.
(Continuarà el mes vinent…)

Maite Martínez – Mare i observadora crítica del meu entorn.

 

VOLS COL·LABORAR?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors. Contacta’ns!

Subscriu-te!

Introdueix el correu electrònic per rebre-hi els articles nous.