EL RACISME NO ÉS UN VIRUS AÏLLAT

Des de la nostra mirada europeista és molt fàcil criticar la violència policial d’un continent diferent del nostre. Ara bé, l’autocrítica no se’ns dona tan bé.

Arran de l’assassinat de George Floyd a mans d’un policia, als EUA ha començat una sèrie de protestes en contra de la violència i el racisme policials. Aquestes, com ja deveu saber, s’han estès arreu del món. Catalunya no s’ha quedat al marge de tals protestes, hi ha hagut mobilitzacions a diversos nuclis urbans.

Moltíssima gent ha sortit al carrer a protestar, i encara més ha donat suport a la causa utilitzant les xarxes socials. Durant els dies després de l’assassinat hem pogut viure un boom del moviment antiracista a nivell quasi global, un boom que esperem que no decaigui ara que ja han passat unes setmanes des del detonant.

Crec, però, que no hem d’oblidar que el racisme no es troba només als EUA. Des de la nostra mirada europeista és molt fàcil criticar la violència policial d’un continent diferent del nostre, oferint discursos paternalistes i indignant-nos amb la violència policial que hi ha allà. Ara bé, l’autocrítica no se’ns dona tan bé.

Vull recalcar que no pretenc comparar el racisme institucional i la violència policial d’Europa o Espanya amb els dels EUA, sinó recordar que el racisme no s’acaba allà; els negres que viuen aquí també en pateixen.

 

De fet, segons l’informe “Ser negre a la UE” que va publicar la FRA (Agència de Drets Fonamentals) el 2018, quasi un terç dels europeus negres han patit assetjament racista en els cinc anys anteriors. Aquesta enquesta, on van participar al voltant de 5.800 persones negres de dotze països de la UE, especificava que el 5% dels enquestats deien haver patit agressions físiques, fins i tot per part de la policia. El 63% dels que van declarar haver sigut víctimes d’atacs racistes per part de la policia no ho van denunciar (o bé per falta de confiança en les autoritats o per creure que no serviria de res).

A més a més, també cal remarcar que el racisme de la UE no s’acaba en els carrers de les seves ciutats; o és que els immigrants que arriben a les fronteres de la UE i troben mil i una dificultats per aconseguir papers abans de ser acollits (si és que ho aconsegueixen) no compten?

No podem permetre que se silenciï més als activistes o polítics que acusen el racisme policial tal com va passar, per exemple, a Marta Rosique el passat 9 de juny; va ser obligada a retirar la seva intervenció al Congrés assenyalant la segregació sistemàtica de les forces de seguretat.

Ja és hora que parlem del profund problema de racisme social i institucional que hi ha aquí sense embuts. Cal buscar-ne solucions, i per això primer de tot és necessària una autocrítica sincera.

Carla Güell i Victor Robinson

VOLS COL·LABORAR?

T’agradaria escriure reportatges? Tens coses interessants per explicar? Quins coneixements voldries compartir?

Vols arribar a molta gent? Explica’ns com podries col·laborar i com podries entretenir als nostres lectors de la web. Contacta’ns! 

EL QUE NECESSITES A un sol clic