August Corominas

August Corominas. Músic, metge i copropietari d’un dels locals que té més programació de música a Barcelona. Vivia a la capital però, amb arrels familiars a Banyoles, es va establir de nou fa 3 anys de la nostra ciutat. També, és un dels organitzadors del Festival 17820 que se celebrarà el mes vinent.

---

– Com compagines la medicina amb la música?

No són pas incompatibles, al contrari. Clàssicament, la medicina havia tingut una faceta humanística que avui en dia, amb la tecnificació, es va perdent… el meu avi era metge i arqueòleg. En acabar el meu món laboral utilitzo el meu temps lliure per la música en tots els seus vessants: assajos, estudiar, escoltar, gravar i, ara, coorganitzar un festival.

– Amb quin estil musical et sents més còmode?

M’agrada tota la música. Vinc del món del jazz, vaig estudiar al taller de música de Barcelona. Però també tinc els meus grups de rock and roll, com els Dissonance (encara toquem, però sobretot fa uns anys vam tenir molta projecció a Banyoles). També soc amant de la música improvisada i estic en un projecte molt interessant d’improvisació i electrònica. Paral·lelament, m’agrada la música electrònica feta amb molt bon gust, com la de l’escola de Detroit o de Berlín.

– Parla’ns del Festival 17820.

Va sorgir de l’amistat de 9 persones que ens agrada molt la música electrònica i l’art digital i de les nostres persistents baixades de Barcelona o allà on hi hagués un bon festival d’electrònica: Mira, Sónar, Lapsus… Com que recentment havíem quedat orfes de l’excel·lent festival de música electrònica, L’Estrany, i n’érem molt aficionats, vam decidir tornar a portar l’electrònica a casa.

– Serà una extensió de l’Estrany?

No. Organitzem el Festival des d’un punt de vista popular: impliquem als bars, és respectuós amb el poble (acaba a la Nau per no molestar als veïns) i té activitats familiars. Una altra diferència és que nosaltres proposem als dj.’s que preparin especialment una sessió d’un tipus determinat de música per donar-li una continuïtat evolutiva a la música electrònica. Comencem amb funk descatalogat dels 70 i acabem amb electro i tecno, passant, així, per l’evolució de tota la música electrònica.
Voldria destacar que el Festival es fa d’una manera inclusiva, no només perquè se celebrarà dintre de la ciutat, sinó perquè el programa que hem triat defuig del paradigma de l’electrònica “del txumba-txumba, últimes hores de la matinada i discoteques tancades”. Per a nosaltres, l’electrònica és un altre instrument amb el qual es pot fer un ventall increïble de concerts. Per exemple, presentem una banda de jazz que utilitza l’electrònica o un aperitiu amb música funk. I per a la mainada, una sessió de música disco dels 80 mentre podran tocar instruments electrònics. Així que al llarg del dia, hi haurà un espai per a tothom en algun moment.

– Com heu aconseguit dj.’s tan importants? N’hi ha tres d’ells que estan al Sónar!

El nostre amic i director artístic és Ismael Cano, qui va programar el Festival Cau d’Orella (una trobada de totes les persones relacionades amb la música electrònica: artistes, segells, programadors, escoles, clubs…). L’Isma coneix tota l’escena electrònica i, en una setmana, ens va proporcionar artistes que de cap manera hi haguéssim pogut arribar. Hi ha, doncs, artistes de projecció internacional (Headbirds, Undo, Marc Piñol, Odd Oswald, Marc Cuevas…) i Km0 (Franklin, Pau Carulla, Xavi Gibert…).

– L’associació que organitzeu el festival us dieu Calàbria Collective.

No té res a veure amb la màfia calabresa, sinó amb el carrer Calàbria de Barcelona, on viuen els meus pares. Gràcies a ells, ens estalviàvem pagar allotjament quan anàvem a escoltar electrònica i és una mena d’homenatge o agraïment

– Moltes gràcies, August.

Gràcies a vosaltres. Convido a tots els lectors i lectores de L’HAM a descobrir els artistes del Festival el 28 de setembre. Espero veure-us a tots i que junts ens ho passem molt bé, ja que serà, tal com he dit abans, un festival per a tothom!